2.2 Estructura: ACTORS PRIVATS

Hi ha dos grans grups:

LIBERAL, NORD-AMERICA

Defensen la llibertat d’expressió i la llibertat d’empresa.

En 1946 la legislació permetia la construcció de càrtels en les indústries de la comunicació i la cultura.

Càrtels: acords entre empreses per enfortir-se i evitar que entrin competidors o ser més competitives en l’àmbit internacional. Prenen desicions juntes per aconseguir una benefici comú.

Trust: acords en el que les empreses perden les seves competències.

En 1948 es promou el Pla Marshal, una ajuda econòmica d’EUA a Europa a canvi de poder fer comerç amb els seus productes, també audiovisuals i el soport d’Europa contra la URSS.

Als anys 60 afavoreix la creació de grans grups multimedia a causa de la propietat creuada: les empreses de mitjans eren propietàries d’industries culturals tals com WarnesBros

EUROPA 

Es busca protegir els mitjans de les ingerències polítiques i la pressió dels poder econòmics.

Es posa l’èmfasi en la transparència de la propietat i la gestió de les empreses comunicatives, el dret a la informació als ciutadans.

Als anys 80 comencen a privatitzar-se les empreses de televisió a Europa.

Inicia la desregularitació de la radio-televisió.

S’obre l’orientació al mercat internacional.

Empreses periodístiques o editorials pasen a ser propietaris de grups comunicatius multimèdia, fins a ser macrogrups conglomerats (compren empreses que no formen part de la comunicació). També entren empreses, com AMAZON, que no formen part de la comunicació que comencen a entrar en la indústria, AMAZONPRIME VIDEO.

Preval l’interès per als propietaris negocis diversificats.  

Comercialització : globalització.  

El País, quan va transformar-se en un grup multimedia va canviar el seu lema de “el diario independiente” a “el primer diario global en español”. Aquest segon lema posava de manifest la seva gran expansió, el creixement comercial i l’aventatge econòmic respecte a d’altres per ser el primer (però per la seva independència).